Festes de Sant Joan

Es fan a principis de l'estiu amb el solstici, celebrant el dia més llarg de l'any i la nit més curta, que es consumeix amb festa, música i foc, amb lésperança de que el Sol ens proporcioni nous i bons aliments i  d'acabar amb la foscor i l'escassesa de l'hivern.

Son festes d'origen religiós amb segles de tradició on la algaravía dels pagesos es mescla amb la de nobles i artesans, que varen defendre valentament la ciutat durant els temps d'asedi

Léxic

    santjoan1.jpg santjoan2.jpg santjoan3.jpg

     

    Diumenge d'es bè

    Amb aquest nom es conegut el diumenge anterior al dia del sant i és l'inici de les celebracions. Aquest dia es reuneixen tots els membres de la junta de Caixers al palau del Caixer Senyor, on es fa entrega de la bandera al Caixer Fadrí.
    A les 9 hores en punt, el Fabioler toca per primera vegada el tamboret i el fabiol. Seguint un rigorós ordre, la comitiva visita l'ajuntament, al Sr. Bisbe, als nobles, als genets que participen a la cavalcada, altres autoritats, entitats convidades i cases particulars, on és costum que es faci un donatiu econòmic.

     

    Antigament les col·lectes eren destinades a l'obreria del sant per cobrir les despeses.
    El personatge més vistós, que només participa aquest dia és s´Homo d'es bé, un home vestit amb pells de bè, amb creus pintades als peus i als braços, que arriba carregant un bè i és la simbologia viva de Sant Joan Bautista.

     

    Junta de Caixers

    L'ajuntament de Ciutadella, en sessió extraordinària del dia 9 de juliol, data commemorativa de l'històrica defensa de la ciutat l'any 1558, fa públic, cada dos anys, el nomenament de les persones que han elegit per formar la Junta de Caixers.
    La Junta està formada pels següents càrrecs.

    CAIXER CAPELLÀ: Te cura de l'aspecte religiós de la festa, presideix la missa que es fa a l'ermita de Sant Joan el dia anterior al de Sant Joan i celebra la Missa dels Caixers el dia del Sant Patró.
    CAIXER SENYOR: elegits entre els membres de l'antiga noblesa de Ciutadella, és qui presideix la festa i qui té al seu càrrec el bon funcionament de tots els actes.
    CAIXER PAGÈS, són dos i han de procedir de diferents termes, un del de Migjorn (al sud) i l'altre de Tramuntana (al nord) Als Caixers Pagesos els hi correspon tenir cura del bon ordre de la colcada i com cada any, són ells els que regalen el bé per la commemoració del dia anterior.
    CAIXER MENESTRAL O CASAT: Representa l'estament menestral. Per ser elegit ha de exercir un ofici manual, artesà, condició indispensable. Estar casat i ser fill d'artesà.
    CAIXER FRADÍ: aquest càrrec s'alterna cada bienni, un és menestral i l'altre pagès. Forçosament ha d'ésser solter, i és qui porta la bandera durant els actes oficials de la festa.
    FABIOLER: no pertany pròpiament a la Junta de Caixers, ja que és un funcionari públic posat al servei del Caixer Senyor. És l'encarregat d'avisar amb el tambor i el fabiol durant el transcurs de la festa.

     

    Dia anterior a Sant Joan-Dissabte de Sant Joan

    A las dues del capvespre, el Fabioler, damunt un ase de cria, es dirigeix cap el palau del Caixer Senyor a sol·licitar el permís per iniciar els actes. Els actes de major relevància són:

    • L'obertura de la festa a la Plaça d'es Born.
    • L'espectacular Caragol d'es Born.
    • La visita a l'ermita del Sant pels actes litúrgics.
    • Les Corregudes a la posta del Sol a l'esplanada del port (Corregudes d'es Plà).
    • El Caragol de Santa Clara.

    Dia de Sant Joan

    A primeres hores del matí, el Fabioler torna als carrers per reunir als altres membres de la colcada. Com el dia anterior, la festa té dos actes importants, la Missa dels Caixers que es celebra ala Catedral i el Caragol de Santa Clara.

    La missa dels Caixers és l'acte religiós més important de les festes, per tant, hi ha que recordar que un acte d'aquest tipus té de ser vist amb atenció i respecte.
    Al capvespre, la colcada baixa al Plà, on l'hi espera la corporació municipal junt amb la banda de música que animarà la festa com ja ho va fer al Caragol d'es Born.
    Després de fer el primer Caragol, es fan els Jocs de s`ensortilla, Carotes i córrer agafats. Acabats els jocs, es fa el darrer Caragol, i amb aquest s'acaben els actes d'es Plà. La colcada torna, com la nit anterior, a ses Voltes i acaba la festa amb el Caragol de Santa Clara.
    Si es vol fer durar la festa un poc més, hi ha que esperar que els genets surtin de casa del Caixer Senyor i vagin a acompanyar al Caixer Capellà a casa seva. Si es fa així, assistirem al comiat del Caixer Capellà i al de tots els altres Caixers i genets, i podrem escoltar en silenci els darrers sons del tambor i el fabiol.

    Recomanacions de la Junta Municipal de Sant Joan

    Els moments de màxima atenció i de més perill durant les festes de Sant Joan són:

    El Caragol d'es Born, on es celebra el Jaleo del Dissabte de Sant Joan.
    Els Jocs d'es Plà, el capvespre del dia de Sant Joan, punt de precaució màxima, sobre tot al moment de les Corregudes, l'Ensortilla, rompre les Carotes i córrer agafats.
    Amb el toc del tambor i el fabiol, el Fabioler avisarà oportunament del inici de cada prova, pel que es fa necessària la màxima atenció, precaució i respecte, ja que és necessari que el públic estableixi i mantingui rigorosament el passadís pel pàs dels genets.

    És necessari anar alerta, perquè els cavalls poden desviar-se.
    No aneu mai pel passadís ni vos despisteu fent fotografies.

    Fotos cedidas per l'Area de Turisme de l'Ajuntament de Ciutadella.

    Tornar a Pobles de Menorca

    Tornar a l'Índex