La vulnerabilitat de la cala davant els possibles atacs de flotes invasores, una preocupació constant al llarg de la història de l'illa, va fer que els menorquins sol·licitessin oficialment al rei Felip II la construcció d'una fortalesa defensiva al 1596. Però fins el 1625, sota el regnat de Felip IV, no es comença a aixecar un fort encomanat a la protecció de Sant Antoni, patró de l'illa.

Al voltant d'aquesta fortificació i de la parròquia del mateix nom -avui substituïda per un recinte més modern, de l'any 1800- , va créixer aquest tranquil poblet de pescadors, als carrers del qual es respira la calma i la forma de vida pausada dels menorquins. L'any 1782, quan, després de dues dominacions angleses i una francesa, Menorca tornà a la sobirania espanyola, es donà l'ordre d'enderrocar aquesta fortalesa- de la qual actualment només queden les galeries subterrànies-, juntament amb l'imponent castell de Sant Felip situat al port de Maó.

Una de les primeres ordres del governador anglès Sir Henry Edward Fox, fou la de construir, al 1799, una torre nova a la bocana del port de Fornells. A la badia hi ha un tercer fort militar, també construït pels anglesos, a l'illa de les Sargantanes.

Molt a prop de Fornells, hi ha la platja de Tirant, amb dos importants focus d'atracció pel visitant: a l'est, l'urbanització Platges de Fornells, amb les seves casetes blanques que tenen l'arquitectura tradicional menorquina; i a l'oest, el centre d'interès turístic de Cala Tirant.

A la mateixa badia de Fornells, al sud del port, hi ha l'urbanització de Ses Salines. Les seves aigües vidrioses, al recer del vent fort del nord, són especialment aptes per practicar el surf de vela. Al davant, es mostra més inaccessible la Mola de Fornells. En la seva costa escarpada hi ha l'entrada a la cova dels Anglesos i la impressionant cova de Na Polida, a la qual només es pot accedir pel mar, des d'una barca.