La irrupció del turisme a Menorca, a partir de la segona meitat del segle XX, va suposar una profunda transformació social i econòmica, tant a nivell insular com local.

Sant Lluís ha passat de ser un poble eminentment agrícola a ser un municipi turístic, amb nombroses urbanitzacions sorgides devora platges i cales.

El turisme ha donat un gran impuls a l'economia municipal amb la consolidació d'una activitat paral·lela i relacionada, principalment, amb la construcció i altres oficis auxiliars, amb àmplia tradició en el municipi.

Punta Prima, Alcaufar, s'Algar i Binibeca són importants nuclis turístics del municipi, i per extensió de Menorca, que cada any constitueixen la principal destinació de milers de visitants de la més variada procedència, si bé el mercat britànic manté la supremacia en termes quantitatius.

La diversificació de l'oferta turística, basada des dels seus inicis en el binomi sol-platja, és un dels objectius que es persegueix des de fa uns anys, a l'objecte de millorar la gamma de possibilitats de la principal font de riquesa del municipi.

El turisme cultural és l'exponent d'aquesta nova concepció i els esforços de l'Ajuntament apunten cap a aquest plantejament, amb la recuperació del patrimoni etnològic i cultural.

A principis de segle l'agricultura va patir un important retrocés, a causa de la destrucció de les vinyes per la fil·loxera -el vi produït a Sant Lluís era molt apreciat-, i per la creació de noves indústries de calçat i de moneders de plata a la zona de Maó.

La progressiva decadència de l'agricultura tradicional, principal activitat econòmica fins a l'aparició del turisme, ha obligat a la recerca de noves alternatives a les explotacions agràries per mirar de rentabilitzar el camp.

En aquest sentit, l'horticultura ha experimentat durant els darrers anys un important auge, amb la introducció de modernes tècniques que han permès la millora de la producció. La ramaderia està orientada cap a la producció làctica i l'elaboració del tan anomenat formatge menorquí.